Tot i que no es pot establir amb exactitud l’origen del Camí de Cavalls, els historiadors han consensuat els seus orígens en la necessitat de defensar l’illa (cap el 1700) ja que permetia una bona comunicació militar entre torres, talaies, bateries i altres fortificacions. Aquest camí tot i sent militar, va ser utilitzar lliurament pels ciutadans.

Actualment, i després d’una lluita on es varen implicar tant els ciutadans com diverses entitats, el Camí de Cavalls ha tornat a ser de pas lliure i s’ha convertit en un més dels atractius de Menorca.

El camí de cavalls travessa per quasi tots els diferents tipus de terrenys de l’illa, i per molts dels diferents ecosistemes i tipus de vegetació. Així, podem canviar de paisatge tot caminant entre les terres negres de la llossella a les singulars vermelles del nord. Igualment podrem anar per paratges boscosos com per paratges sense cap arbre, passant pels paisatges que aquí anomanem “lunars”, o  caminar pel costat de les basses temporals més importants o vorejant l’Albufera…

El camí passa per barrancs, per cales, per platges, per penya-segats… i fins i tot, per camins del tot urbanitzats, i també urbans, ja que dòna la volta a tota l’illa, passant quasi sempre, per la costa. Així doncs, es pot dir, que el camí és una radiografia illenca.

El camí de cavalls té uns 185 quilòmetres i està dividit per 20 itineraris o trams que presenten diferents graus de dificultad.

En aquest enllaç trobaràs més informació i alguns consells per fer el camí.

La vessant natural és la protagonista del camí de cavalls